Eusko gudariak

Les dues primeres paraules de l'himne Basc. Com que jo coneixia l'himne, em va sobtar sentir-lo en plena mili. Eusko gudariak guera euskadiko askatzeko!....He cercat el vídeo d'aquell acte i no l'he trobat en lloc. Només aquesta pèssima foto. Llegia en un blog la preocupació per saber la veritat del 23F. Els resultats acostumen a revelar les motivacions. La "veritat" al final resultà ser el que succeí i prou. Succeí que dues setmanes abans del 23 F, el rei era contestat públicament en mig del seu discurs a la seu del parlament basc a Guernika,  per trenta parlamentaris d'Herri Batasuna amb el puny en l'aire cantant l'himne nacional Basc.  Juan Carlos va parar el discurs i se'ls va mirar amb cara de papanates. Després va continuar entre els aplaudiments d'altres i l'expulsió de la sala dels diputats. Això ho veia jo en directe per la TV en la infermeria de la caserna on feia la mili. Tots els militars de la caserna es van quedar palplantats davant de la televisió. Era el primer cop que el rei anava al País Basc, la contestació popular va ser notable. Uns anys abans havia vingut a Catalunya, en plena vaga general al Baix Llobregat, i el van rebre allà mateix, a la plaça de no vull recordar quin municipi, amb aclamacions de multituds enfervoritzades. Vaig descobrir que una part de Catalunya se  sentia encara franquista. No ho oblido. Fa poc en un documental per la TV algun líder sindical ho recordà amb tristesa, deia exactament:-va ser molt dur!. Llavors succeí que els poders "fàctics" van decidir consolidar la monarquia, no fos que allò del País Basc anés estenent-se. I ho van aconseguir. Al menys per als 30 anys següents. L'artífex: Alfonso Armada, instructor del jove príncep Juan Carlos. Disset anys secretari de la casa reial. Dos anys abans del cop va ser rellevat d'aquest càrrec per haver demanat el vot per a Alianza Popular en una carta amb el seglell de la casa reial. Algú creu que cometria aquesta estupidesa inconscientment? Encara el recordo en un documental de TV al seu "pazo" de Galícia. Em va donar la impressió d'un gran cinisme. A sobre dels 30 anys de condemna just en va estar 7 a la presó. La seva gran fidelitat a la monarquia i a la constitució li van permetre obtenir l'indult per raons de salut. Finalment el rei apareixia com el salvador de la democràcia. Una ben aconseguida posada en escena d'un guió molt elaborat. I la retallada del suposat estat plurinacional acabava de començar.