El deute amb Gadafi

Davant la pregunta d'un oient sobre com aixecar la moral del professorat, la Consellera d'Ensenyament Rigau ha respost que, en un país amb 600.000 aturats, els mestres i professors haurien de somriure 24 hores perquè tenen la feina assegurada.  És una gran proposta. Somriure alegra també la vida dels altres. Jo faig el què puc. Hi ha coses que funcionen tant malament a la meva escola, que m'esborren sovint el somriure. Tampoc somric per la nit. Ronco de tant en tant. I quan miro els morts a Tuníssia, Egipte o Líbia tampoc em venen ganes de somriure. Però no se m'acut dir que els 600.000 aturats del nostre país haurien de somriure les 24 hores quan veuen els morts del nord d'Àfrica. I que no se li acudeixi a ella dir-ho. No sigui que si es troben tant malament, acabin optant per la revolta i llavors se'ns estronqui el somriure a tots plegats. La gent es revolta quan no hi té massa a perdre. He optat per canviar de canal quan fan les notícies sobre Líbia. Em dol a l'ànima tanta misèria i violència per mantenir uns dèspotes. Assassins sanguinaris. No sé si sabrem mai la veritat sobre Gadafi. A part de les declaracions d'intencions hi ha alguna cosa que fa pudor. Començo a pensar que hi ha algú que té un deute amb el dictador. Possiblement el deute amb Gadafi no estigui explicat a Wikileaks. Perquè tot i haver acabat el termini de 25 anys per a donar com a expirat el delicte de l'assassinat d'Olof Palme el passat 28 de Febrer, potser no eren els serveis secrets dels EE.UU. els principals executors. Potser va ser un simple alcohòlic i drogadicte l'assassí i se'n va sortir per manca de proves. Possiblement els serveis secrets de sudàfrica no tinguin res a veure amb la mort d'un dels contiuadors de l'obra de Palme, Bernt Carlsson, també suec i representant o comissionat de l'ONU per a la independència de Namíbia, ocupada per Sudàfrica. Tot i que els seus funcionaris, segons una de les possibles teories alternatives de l'atemptat, canviaven de vol unes hores abans, movien maletes ilegalment en les instalacions de l'aereoport de Heathrow.  Diamants i guerra  freda. Carlsson morí en l'atemptat d'avió a Lockerbie. Líbia en va ser declarada culpable, un dels seus agents empresonat una temporada a  Anglaterra, i retornat a Líbia com un heroi. Sembla tot plegat una pantomima. Ara uns "funcionaris" anglesos són expulsats de Líbia pels rebels quan anàven a negociar "no-sé-què". Se'm regira l'estómac quan veig les imatges de Líbia.  Occident no treurà Gadafi.  Garanteix el petroli i el gas i a sobre se li deu alguna cosa. Al final la veritat de tot resta només en el resultat.  Ha estat garant de valors occidentals. Ni que sigui bombardejant el "seu propi poble". Però ell només té un poble, una família: els diners i el poder. Per això era tant ben rebut.