Es pot interpretar la constitució per arraconar el català. És una realitat política. També es podria interpretar en sentit contrari però actualment és política ficció. En defensa d'aquesta persecució política del català es comença a creure que els mestres hi tindran un pes específic. En els mestres hi podem trobar, com és natural en una societat plural, totes les tendències polítiques que trobem en el parlament i encara més. No amb la mateixa proporció, com també és natural en un sector una mica més intelectual que la mitjana de la societat. De manera que la condició de mestre no presuposa una defensa del català sinó una defensa, en primer lloc del lloc de treball, del "pa de cada dia" i després, i generalment amb molta menys intensistat una defensa del model d'ensenyament que cadascú creu que és el millor. Però sobretot, ì això és conseqüència de la primera condició que he esmentat, un respecte per a la legalitat. Aquesta legalitat, que ens agradi o no és fruit d'uns resultats electorals. Hi ha moltes maneres de participar en l'evolució política del país. Cap de les que jo considero efectives recau en esperar que els mestres aconsegueixin amb actituds de desacatament evitar la persecució política de la llengua. Esperar això és donar la raó, i la partida per guanyada, als qui estan dissenyant tots els passos a seguir per arraconar la llengua, aquest darrer pas, l'atac, per mitjà de la sentència del Tribunal, al darrer lloc on restava mínimament normalitzada: l'ensenyament primari.
(segueix...)
(A la foto una posta de sol des de la Torre de Fornells)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada