dilluns, 16 de maig del 2011

Joves delinqüents


Llegeixo aquesta notícia:

Detenen un menor per un robatori amb estrebada a una dona d'edat avançada

La víctima, amb dificultats per caminar, va patir lesions lleus

RESUM:

Una dona d'edat avançada, amb dificultats per caminar, és atacada per tres joves, li arrenquen un penjoll i pateix lessions lleus. Un d'els joves, ja detingut anteriorment, s'havia escapolit d'un centre de menors,
(de "Nació Digital")

Us enganxo un dels comentaris a la notícia:
Que valent!
Anònim, 24/04/2011 a les 20:41
Us heu fixat que els lladres "de metro" sempre roben als pobres (els rics no es deixen, per això són rics!), a les velletes, els desvalguts, turistes d'espardenya i similars? Aquesta miseria moral tan neocon és el seu pitjor delicte.

A cops em fa basarda rebatre els arguments carregats de ressentiment contra els delinqüents, per l'escalfament del moment. Els comentaris que llegeixo o escolto, cada cop em preocupen més. Crec que cal canviar alguna cosa. N'estic convençut. Veig que molts dels canvis que s'han fet en l'ensenyament han estat decidits per uns incompetents. I la prova n'és el resultat. És una pena que hagi arribat a aquest convenciment. Els polítics no han consultat mai,  a qui en sabíem més. A qui teníem  l'experiència d'anys i anys dins d'una aula. Al llarg de la nostra carrera hem tingut centenars de "fills". I de cop i volta, van sorgint espavilats, alguns dels quals no n'han tingut mai ni un de propi, canviant les lleis i a dir-nos com havíem d'organitzar l'escola. 
El treball dins de l'aula és dur. Psicologicament estressant. Perquè hi ha cada cop més mestres per alumne? Aproximadament, espero no equivocar-me de gaire, fa uns 30 anys hi havia una mitjana de 35 alumnes per classe i actualment n'hi deu haver una mitjana de 20. Però el que és més difícil de saber des de fora l'escola és  que les dades són manipulables i no és el mateix la ratio d'aula que us acabo d'oferir, que la ratio de mestres per escola. Fixeu-vos bé: a l'escola on treballo actualment, fèiem el mateix fa 20 anys amb 9 mestres que ara amb 15 mestres i mig .  I la veritat és que els mestres, sobre treballar, igual que la majoria dels mortals,  quan menys ho fan menys ganes en tenen. Això no vol dir que a totes les escoles passi exactament el mateix. N'hi ha moltes que estant molt mancades de mestres de reforç per la quantitat d'alumnes conflictius. I he dit conflictius en el sentit que es crea un conflicte en el mestre entre el que voldira fer i el que podrà fer. He llegit molts atacs als mestres  en els mitjans, debats, comentaris a la premsa  etc. No estan exempts d'una part de raó. Però el principal és que els mestres en general hem perdut el suport i el prestigi que la societat els atribuia fa dues o tres dècades. Al menys en els pares més joves. S'ha anat imposant una visió esviaixada del nostre ofici.
Comencem a tenir la sensació que se'ns exigeix com a treballadors  d'una empresa (ara que hi ha l'error de comparar l'escola a una fàbrica) en la que treiem un producte de cada cop més baixa qualitat al mercat.
El sistema és modificable. L'actitud dels mestres costarà molt. S'ha perdut la confiança en l'empresa. Ha canviat tants cops de mans, de gerents i de polítiques que ja no sabem cap on anem.
Mireu-vos aquesta entrevista del Punset ( en un any l'he mirat i remirat molts cops) .
Tornem als adolescents de la notícia. Pensem en l'educació, l'ambient, la família,  les lleis, i sobretot en la justícia (que ha de ser una valoració del conjunt de tot) potser valdria la pena estudiar una progressió de responsabilitats en els menors des de la pubertat fins a la majoria d'edat legal. No seria el mateix doncs, el tracte i la feina a fer amb qui hagi fet aquest delicte si té 13 anys o si en té 17 i mig.
Se'm ve a la memòria el crim aquell de la zona olímpica de Barcelona, on un "adolescent" la nit abans del seu aniversari de 18 anys, encara doncs amb 17, en va assassinar un altre per una jaqueta.
Cercant una foto adient, he trobat casualment aquest apunt curiós sobre delinqüents juvenils i els noms.

P.D. "La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen es converteix en ADULT, capaç de la reproducció sexual "
 He cercat una definició de pubertat i he ressaltat en majúscula una paraula. Hem de reflexionar sobre drets i deures dels adults. Però tambè de quan ens convertim en adults.