dijous, 30 de desembre del 2010

La presidenta del Parlament

A tort i a dret. Laporta ha rebut i rebrà.  Suposo que l'ajuda tenir  gent molt encoratjosa al seu voltant. I molts votants al darrera. He llegit que es donen cent dies de descans en les crítiques a un nou govern. Però si comença amb mal peu, malament rai. Jo ja no ni dono ni un. Les velles fórmules de manipulació "pujolianes" es descobreixen més fàcilment gràcies als nous mitjans de comunicació. Aquesta "jaia" sembla que no hagi tingut mai dins seu, l'esperit democràtic.Quin poc perfil! Aquests són els millors que han trobat?. El Pasarell, un perfil semblant a un trànsfuga, canvia de partit per una butaca. La Sra. De Gispert, talment com una minyona,  a qui l'amo li diu com s'ha de treure la pols dels mobles, ens ha dit: en els dos tripartits anteriors, ens vam queixar com a nens petits de que, tenint més diputats que el PSC, i menys vots, no ens van deixar governar. Acceptem el sistema electoral provincial (algun dia ens serà encara més favorable). Però ara ens surt en que Ciudadanos, ves per on, tenint menys diputats (però mil vots més)  ha de tenir igual pes que Solidaritat, amb un diputat més. Si cal, per evitar que Solidaritat pugui tenir opció a presentar iniciatives (tot i que siguin minoritàries) reformaran el reglament de la Cambra!.Estan començant a governar com si tinguessin majoria absoluta. Clar que potser la tenen i no ens n'hem adonat. Avui he escrit aquest blog amb un cert regust d'indignació. Ho podria haver encapçalat: Solidaritat és democràcia, unió és corrupció!  Van acomiadar al Salvador Sostres del diari AVUI per pur sectarisme de comissaria política. Li van oferir ràpidament una columna a "El Mundo". És un bon escriptor. Polèmic. I amb unes opinions quasi bé nazis. I vaig baixar l'Avui en el meu llistat d'adreces d'interès al darrer lloc. Llegint-lo vaig conèixer l'Enric Vila. Glavi fi. Avui l'han acomiadat de "Catalunya Oberta". Avui he baixat a "Catalunya Oberta" en el llistat d'adreces d'interés al darrer lloc. El seu darrer article és dels que més m'ha agradat. Espero que segueixi escrivint, en un altre "diari" o  al seu blog.

dimarts, 28 de desembre del 2010

BUM!

Un cohet indi és explotat des del centre de control quan feia pocs segons de l'enlairament. Aquests dies, fart de llegir la premsa local espanyolitzada. Remeno per internet. Després de trobar aquesta notícia, he pensat si trobaria les imatges al youtube, i mira, n'he trobat un munt. Veient les imatges he dubtat una mica de la versió oficial ("s'estava desviant de la seva trajectòria i l'hem fet esclatar"). Una manera de tranquilitzar l'opinió pot ser mentir:-Ho tenim tot controlat! A la notícia original, de fonts Xineses, es deia que l'enlairament ja s'havia suspès fins el dia de Nadal per problemes en un dels motors. El llançament  havia estat originalment programat pel 20 de desembre, però va ser ajornada després que els enginyers van descobrir una filtració en un dels motors de disseny rus. Alguns comentaris en els vídeos són d'allò més burletes: "They should have waited for the last day of the year for the launch....so, as fireworks, all this money would have not gone in the trash." (Haurien d'haver esperat per a l'últim dia de l'any per al llançament .... així, com focs artificials, tots aquests diners no haurien anat a les escombraries). Algú em donarà resposta a l'enigma de quin benefici espera treure l'Índia de la competència astronàutica?

dimarts, 21 de desembre del 2010

Tintin al Congo (II)


  No recordo les dècades que fa que em van deixar d'agradar els acudits de "negres" i quan sentia alguns amics riure-se'n d'algun, ja començava a pensar, si serien racistes o simplement reien dels jocs de paraules o dels contrassentits dels acudits. En un acudit s'acostuma a voler ridiculitzar alguna cosa. Quan escric això, recordo aquell acudit del confessionari, que diu:-Pare em confesso: sóc un incendiari. I el capellà tot just ho ha escoltat, que veu com li comnencen a pujar les flames per la sotana cap amunt i espolsant-se-les amb les mans, li espeta: -tú lo que ets és un cabró, fill de puta! Gesticulant, l'amic que me'l va explicar, encara em fa riure ara. I no per això penso que tots els capellans siguin uns malparlats, ni uns hipòcrites. És curiós que no crec que hi hagi acudits "de capellans". Però si que sembla ser que ni ha "de monges". S'intenta ridiculitzar un col.lectiu. Per això, si hi ha acudits de negres, és per racisme.  Malgrat haver-me llegit de molt jove quasi tots els llibres de "Tintin", mai se m'acudiria censurar-lo per racista.  He hagut d'agafar el "Tintin al Congo" un altre cop i revisar-lo. Hi he trobat que hi ha "dolents" que són  blancs, que tenien uns aliats en una tribu de negres que lluitaven contra la dominació del blancs. I algun acudit que vol ridiculitzar unes persones que en el context del Congo eren incultes, mandroses o supersticioses, però no pas per ser negres. Sembla ser que la censura que patí ja fa molts anys aquest episodi de Tintin al Congo va consistir en retirar unes vinyetes on s'explica en una "aula" als alumnes amb un mapa de Bèlgica a la Pissarra que aquella "és la seva nació". Això podia ser apologia del colonialisme però no del racisme. Potser el puc creure masclista (són aventures d'una època enfocades principalment a nois) per l'absència de la figura femenina protagonista  en els guions. En alguns potser hi ha un regust d'exaltació individualista. Però demanar la retirada per racisme demostra poca tolerància. Gens d'inteligència.  Existia i existeix el racisme. Però no el podem anar a cercar sota les pedres. Creure que ets millor pel color de la teva pell blanca s'està acabant. El president de la que durant molts anys ha estat la primera potència mundial és negre. Ara, i sempre ha estat així, el que compta són els diners. I quan s'acaba el racisme, això es fa més evident. Sobre el dibuix de dalt de tot, podeu constatar quin fracàs que van tenir els creadors de Tintin, si pretenien perpetuar el racisme, observant actualment, tot caminant per Barcelona, com podreu veure algun turista "negre" arrossegat amb el "taxi-bici" per un jove blanc, del qual ja no podem dir que "treballa com un negre" (dispenseu la reminiscència racista del llenguatge) perquè de fet ja no ha de fer tant esforç com fa uns anys, en tenir alguns un suport elèctric al pedaleig. El metge que va aconseguir fer retirar el  negre del Museu Darder de Banyoles,   va patir els darrers dies de la seva vida un exili per motius econòmics a Cuba. Sembla ser que va quedar a deure 10 milions de pessetes de costes d'algun dels processos judicials que va començar. I "els seus", socialistes, alternatius, etc. el van oblidar temporalment. És trist deixar d'herència un deute pels fills. Em sap realment greu. El Juliol pasat, però, encara li van fer un: "HOMENAJE AL Dr. ALFONSE ARCELIN El hombre que desafio al amo y derrotó al tio tom" No sé si riure o plorar.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Tintin al Congo(I)

Fa dies que havia començat un post comentant una d'aquestes notícies sobre racisme. Em va doldre quan li va tocar el rebre al Museu Darder de Banyoles. El ressò internacional que va agafar va ser esperpèntic. L'havia visitat en dues ocasions i no es mereixia aquella mala publicitat. Aquest cop li toca al Tintin. Ara que comencem a veure  algunes de les incongruències de la política recol·locades en el seu lloc, no voldria que s'interprtés que vinc a fer llenya de l'arbre caigut. Una companya de la feina em va dir que havia votat PSOE, i no vull que ho interpreti com un atac destraler.  He trobat un vídeo que m'ha sorprès, sé que li agradarà. Va de dansa. He decidit doncs, posposar el post sobre racisme i "política d'esquerres" i deixar-vos aquestes imatges què són tot un poema, és el millor que puc fer avui. Sembla ser que és l'homenatge que li fan els que ballen al germà d'un d'ells, a la cantonada on el van matar.

Espabilats publicistes?

Hola Miquel. Fa dies que veig la teva cara en diversos webs o blogs que sovintejo. No, no em molesta, sinó fós per això no hauria conegut la vostra web sobre els concerts de jazz, però ahir, quan vaig decidir posar fi als sorolls impertinents del meu ordinador, vaig tenir una sospita. Després de descobrir que era el ventiladoret de la tarja gràfica, en vaig cercar algunes per internet i finalment n'he comprada una de nova, a una botiga de Vilafranca.  La diferència de preu era insignificant. Però...ara a més de la teva cara, em trobo propaganda de targes gràfiques per tot arreu. I això m'ha fet pensar que hi ha algun programa o empresa, que ha detectat la meva cerca i ara m'ofereix, on hi ha la publicitat, al marge dret generalment, diferents models de targes.  Com que ja no crec que sigui casualitat, he pensat que potser tu sabries com comunicar-los que ja ho he solucionat.Una mica de publicitat no em molesta excessivament. El fet, però, de com s'ho fan per trobar les meves preferències si que em deixa intrigat.