dimecres, 24 de novembre del 2010

Deixeu que els gais s'acostin a mi


Això és el que possiblement hauria dit "il Papa di Roma" actual, per a vergonya del PP, si no s'hagués interromput sobtadament, ja fa una colla d'anys, l'evolució lògica de l'Esglèsia Catòlica a partir del Concili del Vaticà II. Però aquell Papa Joan Pau I (Albino Luciani), que suposadament va ser enverinat, ara es diu que per motius més aviat econòmics, relacionats amb diferents bancs que podien estar fent negocis bruts, va donar pas al mateix temps a una figura mal dissimuladament reaccionària,
va suposar així un canvi de tendència i l'inici d'una involució que no ha acabat encara, i que ha dut l'esglèsia Catòlica a postulats clarament anteriors al Concili "reformista". L'actual Papa n'és un clar exemple. Hem hagut de llegir a la premsa que no autoritzar l'ús del preservatiu a l'Àfrica actual, era poc menys que un assassinat, per tal que s'obri una mínima escletxa en la posició oficial. Però això només és fum. Per distreure els fidels. En el fons, de moment, res canviarà . Mireu que deia Josep M.Soler abat de Montserrat en una entrevista:  
.... no té por que els grups antisistema intentin boicotejar la vista del sant pare a Barcelona, encara que ha subratllat que els integrants d'aquests grups “han d'aprendre a viure en els valors democràtics”.
Deu ser molt democràtic que et bategin o et donin la comunió sense tenir la majoria d'edat per donar-hi el consentiment, o deu ser molt democràtic el matrimoni  dels capellans. De les monges ni parlar-ne. On s'ha vist una associació que presenti els estatuts per aprovar a l'"oficina del ministeri d'interior", en un país democràtic, i que en el primer punt hi digui:-mai, cap dona en podrà ser la presidenta.
Quins pebrots! En uns moments d'enfrontament entre dues esglèsies, la menys involucionista i la més retrògrada, a Montserrat opten per atacar els "antisistema", posant-se al costat de la tesi vergonyosa que va dir,  en la visita a Barcelona, l'actual patriarca de l'Esglèsia Catòlica:"-l'anticlericalisme actual és com el dels anys 30 a la República." Frase que el va deixar ben retratat. Només li calia haver cridat "Viva il Duce". Jo entenc que els antisistema molesten. Però donar-los la importància d'un moviment de masses és penosament ridícul.  A no ser que considerin que tenen tants seguidors com la pròpia esglèsia. Miro les cares, els ulls i les expressions. Insisteixo. Ja m'ho diuen tot.
El que podíem tenir i el que tenim. 

Control d'avions i vaixells


M'han passat un enllaç d'aquests que corren per la xarxa de "coses interessants". Us podeu entretenir una estona tafanejant els vaixells, avions, el vent, la metereologia, etc. Interessant pels qui van en velers. Fa anys vaig perdre una gran amiga que era de les primeres dones en obtenir els títols per navegar.  Avui també he tingut notícies d'una altra amiga,  coses de la vida, que divendres passat pa aprovar l'exàmen de patrona d'embarcacions. Espero que tingui més sort en el mar. El pare em deia que els mesos millors per navegar són els que no duen "r" (Maig, Juny, Juliol i Agost) i sinó que li diguin a Jaume I, es va retrassar cinc dies i va haver de patir un fort temporal el 5 de setembre. Aquest aplicatiu li hauria estat d'ajuda. Tot i que al final va conquerir igualment Mallorca. A la captura de pantalla que us adjunto, podeu veure un exemple, he clicat sobre un vaixell, i he vist en el menú emergent tot d'informació prou interessant. Es pot veure també la ruta que ja ha realitzat un vaixell, clicant el botó del reproductor. Ara mateix m'agradaria estar al pont de comandament d'un vaixell, a les ordres d'una intrèpida capitana, prenent una tasseta de cafè, rumb a la Xina.



diumenge, 14 de novembre del 2010

Barcelona Roja


Estic fullejant "BARCELONA ROJA,  Dietario de la revolución" (julio 1936- enero 1939) de Tomàs Caballé i Clos sobre Barcelona durant un període bèlic. En principi sembla una recopilació metòdica de noticies locals dia a dia. Em confirmen moltes coses i fets que m'havien explicat a casa. Alguns molt més greus del que jo pensava. Cerco per internet i trobo un altre llibre "El meu viatge per la vida 1939-1975" de Tomàs Roig i Llop, on ens diu que Caballé li va dir que tenia preparades dues introduccions segons qui fós el  vencedor. Uns fragments de la introducció dels vencedors: "Desde que el fanático e inepto Macià se erigió, por obra y gracia de la tontería catalana, en árbitro de nuestros destinos, ¡qué carrera más desenfrenada de errores abusos, coacciones y falsedades!....no tuvimos la valentía de oponernos con virilidad a los estúpidos manejos del equipo Macià." De la introducció que hauria publicat si hagués guanyat la república, no sé si la conserven els seus hereus. Però no té massa importància. Aquella història no es repetirà. Ja la van escriure els vencedors. I possiblement no hauria estat massa diferent si haguessin estat els perdedors. Entenc la història com uns fets. I el passat, passat està. Actualment la democràcia està més consolidada que no pas la república d'aleshores. Però hi ha en alguns polítics actuals (fins i tot el mateix papa di roma) un llenguatge evocador amb regust de provocador. Uns, no sé si per simples relliscades d'analfabet o per atacs inusuals d'inteligència, com el Corbacho per voler treure'n rèdit electoral. I d'això em queixo. Amb tot el que he sentit i l'edat que tinc, no em fa por el passat sinó el futur. Em fa por que s'imposi tanta mediocritat, falsedat i manca de democràcia. No podem dir que som demòcrates quan censurem les notícies de partits polítics que ens fan competència. Vaig anar a la presentació de Solidaritat a Tarragona, a veure si em convencien, ja fa dies que dubtava. Estava quasi ple i em va impressionar la senzillesa. Se'ns va recordar el fet de l'acusació del New York Times "Army Troglodytes in Spain". El fet de la baixada de les cotitzacions dels principals bancs no el recordava, però la destitució del General "colpista" si. El que volia parar l'estatut amb les armes. Mireu si és senzill, dos no es barallen si un no vol. O sigui que la independència és possible i de manera pacífica. En tinc el convenciment.
Però hi ha molts que faran el que sigui per impedir-ho. També en tinc el convenciment. De moment han començat amb campanyes difamatòries, manipulacions informatives. La lluita per la butaca.  Em va indignar, el dissabte miro les notícies a TV3 i res, ni se'n va parlar. Un acte a Tarragona amb centenars d'assistents i ni s'esmenta. Un passeig del Ribera de  Ciudadanos, per un local buit, amb 4 seguidors, ocupa quasi un minut del noticiari. Vergonya cavallers! vergonya!

dijous, 11 de novembre del 2010

Una sardana antiga?

Només escoltar-la he pensat, això és una "sardana moderna". M'he deixat portar per la instrumentació. Però podria ser la primera sardana tocada amb instruments "moderns" abans de l'aparició de la cobla?
Les sardanes curtes eren les que es tocaven fa més de dos segles, per les cobles antigues, de tres quartans (tres músics, quatre instruments) si eren de sac de gemecs, tarota,  flabiol i tamborí, o amb d'altres variacions però sempre amb un nombre molt reduït d'instrumentistes.  Fins a l'aparició de la cobla actual, amb instruments més moderns, i amb uns onze instrumentistes, l'estructura musical de la sardana era d'uns curts i d'uns llargs, més de més curta durada que els actuals. O sigui que aquesta sardana, que ens arriba des del bell mig d'Europa, l'he escoltada dos cops i he pensat de seguida que era una sardana curta i no pas una sardana moderna. Potser hi hagi dues tirades de llargs diferenciats, encara no l'he comptat. Però el més curiós és que hi ha un moment en que tots els instruments de la banda efectuen el típic contrapunt del flabiol, el qual també apareix en dos moments dels llargs com a acompanyament.



L'he trobat a la web independentista, els quals l'han trobat en el bloc del Quico Ventalló i no us poso més enllaços perquè ja semblo una rata de biblioteca. Però el curiós és la possible història: es tracta d'una marxa militar (austro-húngara?) titolada "Regimentsmarsch des kuk Infanterieregiments Jung Starhemberg Nr. 13 d'un compositor anomenat Johann Nepomuk Hock, del qual només he trobat referències a internet anteriors al 1790. Aquest regiment du el nom en honor al militar austríac, Guido Wald Rüdiger comte d'Starhemberg; virrei de Catalunya, l'any 1713, en substitució de l'arxiduc Carles. Per la qual cosa és de suposar que aquesta marxa militar l'hagués composada inspirtant-se en alguna sardana. Val la pena escoltar-la. 

dissabte, 6 de novembre del 2010

¡Cabo, dígales que está prohibido hablar en catalán!

Dues notícies, una de bona i una de dolenta. Primer la dolenta? Doncs vinga: els qui ens volen fer perdre la nostra llengua tornen a insistir pensant en un rèdit electoral. I els partits que volen mantenir-se en el poder no ho denuncien,  per aconseguir que la por al PP els repercuteixi uns quants grapats de votants espantats per allò de, si tu no hi vas ells tornen. Però no coneixen el conte del llop?. De tant dir:-que ve el llop, la gent ja no se'ls creurà. I com l'única enquesta que valdrà serà la de l'endemà de les eleccions, ja voldria haver votat per correu per no aguantar aquesta campanya tant vergonyosa. Començo a entendre el perquè de retardar tant les eleccions. El blog que segueixo ens parla dels antics i nous atacs a la nostra llengua:
LA NOVA FRONTERA-cabo!, cabo!, cabo!
La bona notícia. Llegit ahir en el "Nació Digital.cat" . Els cecs hi veuran. Vaja, de moment només és un experiment. S'ha provat en els malalts de retinitis pigmentosa o retinosi pigmentària, malaltia que provoca la ceguesa. L'home en qui s'ha provat el xip, implantat a la retina, té 46 anys i va patir la malaltia a l'adolescència. Això sembla que no és gaire important. D'aquell "home" que es va quedar embarassat, se'n va parlar dies i dies. A multitud de mitjans. Alguns calerons va guanyar amb la seva mitja barba i barra sencera. Aquesta notícia sobre la lluita de la ciència contra la malaltia, per la veritable millora de les condicions de vida, poca cosa.

dijous, 4 de novembre del 2010

La valenta lluita d'esquerra al govern

Acabo de mirar un vídeo a la web d'esquerra republicana. Crec que passaran anys abans no hi torni a tafanejar. En principi he pensat:-això és un acudit, el reenviaré per email. Tracta d'un impost (d'imposar, no pas de contribuir) que paguem pocs cops a la vida. Quan més pocs cops millor, ja que vol dir que se'ns ha mort un familiar. Clar que ara ve lo bo,  el familiar ens ha fet donació per herència d'alguna propietat. És per això, per pagar-lo pocs cops a la vida que no hi donem massa importància. Ara sembla que finalment el treuran, suprimiran o modificaran de manera que només afecti les rendes més altes. Mira, ves per on, ara que ja l'he pagat, "gràcies a la valenta lluita d'esquerra al govern" no em caldria pagar-lo si ma mare hagués viscut el mateix que la senyora Lola del tercer primera. Com no es mor mai els seus fills no sols no pagaran l'impost, sinó que potser  heretarà l'àvia la fortuna que hagin fet els nets. Quan finalment es mori, com tots els humans, es perdran aquells diners? Els diners en paper no s'acostumen a cremar.  I si això passa, l'estat, que som tots, hi guanya igualment. En moneda poden restar amagats durant generacions. I si contenen metalls aprofitables, no perden gaire valor . Si contenen or potser encara en guanyen.  Els diners canvien de ma. Qui en té molts i es compra una casa molt gran, reparteix diners a constructors, secretàries dels constructors (o secretaris, ja es poden ofendre les femenines,  tant se val,  no he posat constructors o constructores per estalvi de llenguatge, no ho he posat perquè penso en català, sense distinció de sexes pel fet d'emprar el masculí o el femení de manera genèrica), dones dels constructors, amants dels constructors, fills de les amants dels constructors, paletes, dones dels paletes, sogres dels paletes, lampistes, fusters, fins i tot a la Xina se'n beneficien. Gran quantitat del material elèctric és "Made in RPC". Vigileu amb les bombetes "made in RPC" (República Popular de China) alguna m'ha durat el temps de prémer l'interruptor i poder efectuar el dur i contundent renec en veure com la il·luminació de la cuina passava del mínim al màxim i acabava en l'absoluta foscor. Cada cop que els diners canvien de ma acostumen a pagar "impostos".  I és amb aquests impostos que es paguen tots els serveis. L'impost de successions diuen que representava l'1% de tot el pressupost general. Quina misèria. Per això tanta polèmica ? Aquesta valenta lluita d'esquerra, era per suprimir-lo del tot enfront d'iniciativa? Era una lluita per evitar la seva supressió total enfront de CIU? La visita a la web d'esquerra m'ha deixat una trista sensació. Són molts els qui encara els donaran suport. Ja me'n vaig desdir fa quatre anys. Com tants milers de votants. No van saber interpretar la pérdua de vots. O no van voler, potser és responsabilitat dels dirigents. Si per sostenir el càrrec quatre anys més ets capaç d'enganyar qui sigui, tens poca decència ètica. No es pot anar dient que tens les mans netes quan has malgastat miserablement el capital electoral. Hi ha lladres de diners i hi ha lladres d'il.lusions. Han deixat un espai electoral desert i a sobre es queixen que altres l'ocupin. Els independentistes tenen quatre opcions clares   la del "ara no toca", els de la "valenta lluita", i dues que no acaben de convèncer, la dels que faran "pixar sang als adversaris" i la dels que "què et pensaves, que no t'havien enganyat mai?" Quin panorama! Però no voldria que us penséssiu que en culpabilitzi esquerra, no ho he expressat bé. Esquerra només és responsable de la seva pròpia pèrdua de votants. I amb això fa un indirecte favor a la independència de Catalunya. Ja no és cosa d'un partit més o menys marginal. Es va estenent l'opinió de que l'estat espanyol no és viable tal i com el coneixem actualment. I que la independència pacífica de Catalunya és possible. És per això que hi ha hagut moviment de polítics notoris cap a posicions independentistes. A "Espanya" han de saber que hi ha dos problemes fonamentals, crisis de banda. La història els ho explica: la permanencia de Catalunya dins d'Espanya és un problema. La independència també. En el moment que sorgeixi algun partit d'àmbit estatal partidari de l'expulsió de Catalunya, la solució la tindrem a tocar de mans. No us enfoteu, han estimulat tant la catalanofòbia (tant el PSOE com el PP) per tal de guanyar vots, que serà possible que apareguin uns trepes, que per arrabassar vots, formulin l'expulsió de Catalunya de la Corona Espanyola. Deixem la ficció. Als excompanys d'inicaitiva: no teniu vergonya. Ara el tripartit premiarà els grans capitals amb uns bons que donaran un benefici de més del 4% a càrrec de tots nosaltres. Quin tant per cent dels pressupostos perdrem amb aquest regal que fa un govern "d'esquerres" als grans "afortunats"?Incrementar les seves fortunes a càrrec de tots nosaltres, quina barra!