Eusko gudariak

Les dues primeres paraules de l'himne Basc. Com que jo coneixia l'himne, em va sobtar sentir-lo en plena mili. Eusko gudariak guera euskadiko askatzeko!....He cercat el vídeo d'aquell acte i no l'he trobat en lloc. Només aquesta pèssima foto. Llegia en un blog la preocupació per saber la veritat del 23F. Els resultats acostumen a revelar les motivacions. La "veritat" al final resultà ser el que succeí i prou. Succeí que dues setmanes abans del 23 F, el rei era contestat públicament en mig del seu discurs a la seu del parlament basc a Guernika,  per trenta parlamentaris d'Herri Batasuna amb el puny en l'aire cantant l'himne nacional Basc.  Juan Carlos va parar el discurs i se'ls va mirar amb cara de papanates. Després va continuar entre els aplaudiments d'altres i l'expulsió de la sala dels diputats. Això ho veia jo en directe per la TV en la infermeria de la caserna on feia la mili. Tots els militars de la caserna es van quedar palplantats davant de la televisió. Era el primer cop que el rei anava al País Basc, la contestació popular va ser notable. Uns anys abans havia vingut a Catalunya, en plena vaga general al Baix Llobregat, i el van rebre allà mateix, a la plaça de no vull recordar quin municipi, amb aclamacions de multituds enfervoritzades. Vaig descobrir que una part de Catalunya se  sentia encara franquista. No ho oblido. Fa poc en un documental per la TV algun líder sindical ho recordà amb tristesa, deia exactament:-va ser molt dur!. Llavors succeí que els poders "fàctics" van decidir consolidar la monarquia, no fos que allò del País Basc anés estenent-se. I ho van aconseguir. Al menys per als 30 anys següents. L'artífex: Alfonso Armada, instructor del jove príncep Juan Carlos. Disset anys secretari de la casa reial. Dos anys abans del cop va ser rellevat d'aquest càrrec per haver demanat el vot per a Alianza Popular en una carta amb el seglell de la casa reial. Algú creu que cometria aquesta estupidesa inconscientment? Encara el recordo en un documental de TV al seu "pazo" de Galícia. Em va donar la impressió d'un gran cinisme. A sobre dels 30 anys de condemna just en va estar 7 a la presó. La seva gran fidelitat a la monarquia i a la constitució li van permetre obtenir l'indult per raons de salut. Finalment el rei apareixia com el salvador de la democràcia. Una ben aconseguida posada en escena d'un guió molt elaborat. I la retallada del suposat estat plurinacional acabava de començar.  

Duran no votarà el 10-A ja que serà a Alemanya amb el rei

No és el despatx oval de la Casa Blanca. No és el president de gaire cosa important. Sempre m'han agradat les fotografies amb gran detall i nitidesa. En aquesta, el senyor diputat sembla que s'hi hagi posat força bé. És la suite que habita permanentment en l'hotelet de davant del Congrés dels diputats i que li costa uns 1000€ diaris. Foto publicada l'estiu passat a El País. També hi ha un vídeo, en ell, a part de veure com  dissimula amb "Vispring" la farra de la nit anterior, no hi he vist res que no m'imaginés a la foto.  Ha descansat bé el senyor.? No té gaire fam avui? Vol un puret? No fuma? Vaja! M'intriga quina seria la causa que el Sostres clogués en sec els seus comentaris punyents sobre el Duran. Em resisteixo a pensar que hagués passat per l'habitació i hagués quedat impressionat. O potser hi va estar tota una nit. El senyor ahir va dir que no podria votar sobre la independència, estarà a Alemanya amb el rei. Ens n'alegrem. Veient la foto no me l'imagino votant altra cosa que el NO.

El sospitós silenci de la Sra. Camacho

Començo a pensar si la Sra. Camacho s'està tornant independentista. Al menys, sembla que les coses que passen a la resta del que, molt interesadament, ella anomena Espanya no l'interessen. Sobretot quan les multes lingüístiques són en contra de la llengua catalana. Quan un entrenador és boicotejat i no pot usar la seva llengua a preguntes d'un periodista, ella calla. Quan la generalitat Valenciana multa vergonyosament Acció Cultural del País Valencià, ella calla. Quina credibilitat podrà tenir quan s'opose a l'ensenyament en la nostra llengua si està callant quan se l'ataca i persegueix arreu? Quan torni a obir la boca Sra. Camacho,  en comptes de fixar-me en les seves dents, miraré el  nas, per si de cas em recorda  Pinotxo. Ja me la imagino al parlament, dient: -oiganme bien sus señorias, el Castellano està perseguido en Cataluña.

Llibertat d'expressió?

Aquesta era la visió del blog durant el dia d'ahir:

Aquest era el text i els enllaços:

Sense senyal
durant 24 hores

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).
La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.
Durant vint-i-quatre hores VilaWeb no emetrà perquè tots compartim amb els valencians la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.
Vos convidem, doncs, a manifestar la vostra opinió sobre el fet a Facebook de VilaWeb o a Twitter, etiqueta: #sensesenyal.

Els mestres que es fotin!

Notícia a l'AVUI:

Interior vol recuperar l'“autoestima, la confiança i el reconeixement social” dels Mossos i els Bombers

Felip Puig es compromet a retornar el prestigi a la policia catalana “allunyant-se de la política de l'anterior govern”,"els mestres que es fotin", (aquesta darrera frase no l'ha dit ell, la pensa molta gent)"ja ens ha anat bé la política educativa del tripartit" (aquesta tampoc però m'ha arribat telepàticament)"volíem ensorrar l'escola pública i ens han fet la feina", aquesta l'ha sentit un amic meu que treballa de manteniment en els lavabos del parlament però com estava cagant no ha pogut identificar si qui la deia era de C. o d'U.  I jo acabo pensant:-per diginificar , recuperar la confiança i el reconeixement social dels polítics cal endollar un germà? Aquesta foto de la lluna, meva, però sense registre de la propietat,  em fa oblidar uns quants segons els problemes d'aquest món.

A Madrid inauguren línies senceres

  A Barcelona, inauguren estacions a les línies que ja tenim! (Veure notícia)
Ara bé, a l'acte només hi ha anat el sr. Blanco, ni el Rei ni la Reina ni l'Aznar. Som una regió de poca categoria.
Per no ofendre la sensibilitat del sr. Jáuregui, callo. No sigui que surti un altre amb lo de la "temptació catalana d'exacerbar el greuge".
Aquest matí he sortit a veure les vinyes i fer la foto. En el vi sembla que som bons exportadors.

Videojocs i films infantils

Un dels pocs videojocs que recomanava insistentment era el Samorost. El vaig descobrir arrel de cercar algun joc educatiu a la web de l'antic Departament d'Ensenyament. Amb els anys va sortir el "Samorost 2" i l'any passat  el "Machinarium". Són videojocs de l'estudi independent de Txèquia anomenat "Amanita Design". M'han evocat alguns capítols que havia vist d'infant, en la televisió encara en blanc i negre de produccions txecoslovaques. Algunes potser polaques, per allò que posava en acabar cada capítol,  de "Koniec" . Era com un cant a la imaginació, amistat i res de violència. Així ho recordo. Aquests videojocs actuals,  només demanen un gran sentit de l'observació, la imaginació és l'origen, la paciència i la intuïció són fonamentals per avançar.  A més, aquest febrer, presenten el film ""Kooky"" acabat l'any passat, al Berlinale Film Festival. 
Els qui teniu uns anyets potser recordareu un film infantil, crec que era norueg, "Gran prix a la muntanya dels invents". El "trailer" de Kooky me l'ha recordat molt. Tant de bo ens pugui arribar en català. De moment, a la web oficial ja ofereixen l'accés en txec, castellà i anglès.

Anem al museu

Un nou aplicatiu Google arriba carregat de polèmica. Ens permet visitar una sèrie de museus d'art. Talment com l'aplicatiu "Street view" ens permet passejar virtualment per infinitat de carrers, aquest "Gogleart Project" ens permet recórrer les sales dels museus. Tafanejeu-lo que val la pena. Però no hi apareixen ni tots els museus, ni totes les sales i ni tant sols els quadres més significatius o interessants des del punt de vista de la demanda dels visitants. Alguns es poden visualitzar amb una eina que incorpora l'"aplicatiu", realment impressionant.  Potser estudiants d'art o de belles arts, podran veure detalls impensables en una visita presencial. De moment hi he trobat una melodia de la qual no m'hauria arribat a pensar mai que s'hi poguessin arribar a llegir les notes. El quadre és força conegut. Com que estic interessat en la representació d'instruments musicals a la pintura, havia vist diverses fotografies d'aquest quadre, però mai havia tingut la possibilitat de distingir-ne tants detalls. Us adjunto una captura de pantalla d'aquest quadre, "The Ambassadors"

de Hans Holbein der Jüngere (National Gallery), i una ampliació de la partitura que es veu en el llibre obert damunt de la tauleta.

A la foto inicial del post  detall (ampliat només a la meitat) del quadre que hi ha penjat a la capçalera del llit en el quadre "El dormitori" de Van Gogh al Museu Van Gogh d'Amsterdam.