Pobresa infantil

Sense comentaris.
Pobresa infantil relativa segons l'estudi de l'UNICEF:









I encara més significatiu aquest que ens mostra la distància entre la línia de la pobresa relativa i l'ingrés mitjà de les famílies pobres:

 
 

L'aigua és gratis

Fa uns dies llegeixo un qui ens vol alliçonar sobre els drets. D'aquells qui intenten justificar algunes propostes econòmiques amb enganys monumentals. Vaig copiar un fragment del que escrivia, no gaire entenedor però ben significatiu:

"....tothom deia: “Si a la resta d’Espanya les autovies són gratuïtes, les nostres també ho han de ser. És un dret”. Deixant de banda que no es tracta de cap dret (de la mateixa manera que l’aigua no és gratuïta), ha calgut que vingui la crisi per demostrar que el sistema no és lògic."

 No senyor, no. Qui deia que fos un dret? Es deia i es diu, un greuge comparatiu. Si  teniu accions de les autopistes entendré la vostra opinió. Però també heu d'entendre la contraria, la dels qui no tenim accions i pensem que  ja estan pagades i ben pagades. En tot cas una posició més comprensible seria que fossin de titularitat pública i els beneficis invertits en el país. 
I l'aigua? Com que no és gratis? Sembla que hi ha un corrent de manipulació que intenta fer-nos veure el món a l'inrevés. Podem dir que ningú dona res gratis en aquesta vida. Fins i tot l'aire que respirem. En un reportatge sobre un trenet que pujava a l'altiplà del Perú es veia un venedor d'aire. Es passejava amb una gran bota que semblava de pell, com un immens sac de gemecs, el posava davant la cara dels qui sol·licitaven el seu servei i amb una aixeteta els hi abocava una certa quantitat  per alleugerir el patiment, en una ascensió on la densitat de l'aire anava disminuint cada cop més. Pagar per un servei és lògic. Sinó el paguem no l'obtenim. Però obtenir el servei de la distribució de l'aigua no és tampoc un dret. Com el del venedor d'aire del tren del Perú. És un negoci. I en el cas de l'aigua a Catalunya es més aviat és una immensa estafa.  No hi trobem  la lliure competència, allò que sembla que no sempre defenseu aferrissadament. Vaja quina societat del mercat lliure. Això és com anar a plaça i posar una parada d'objectes robats amb llicència municipal.  Clar que no és lògic el sistema.  Però no es pot dir alegrement la mentida de que l'aigua no és gratis i quedar-se tan ample. O és que no sap que hi ha lleis, encara no derogades, que regulen les fonts i els pous. Haurem de pagar per anar a beure a la font?
A la foto, un riuet d'alta muntanya.