Barcelona Roja

Estic fullejant "BARCELONA ROJA,  Dietario de la revolución" (julio 1936- enero 1939) de Tomàs Caballé i Clos sobre Barcelona durant un període bèlic. En principi sembla una recopilació metòdica de noticies locals dia a dia. Em confirmen moltes coses i fets que m'havien explicat a casa. Alguns molt més greus del que jo pensava. Cerco per internet i trobo un altre llibre "El meu viatge per la vida 1939-1975" de Tomàs Roig i Llop, on ens diu que Caballé li va dir que tenia preparades dues introduccions segons qui fós el  vencedor. Uns fragments de la introducció dels vencedors: "Desde que el fanático e inepto Macià se erigió, por obra y gracia de la tontería catalana, en árbitro de nuestros destinos, ¡qué carrera más desenfrenada de errores abusos, coacciones y falsedades!....no tuvimos la valentía de oponernos con virilidad a los estúpidos manejos del equipo Macià." De la introducció que hauria publicat si hagués guanyat la república, no sé si la conserven els seus hereus. Però no té massa importància. Aquella història no es repetirà. Ja la van escriure els vencedors. I possiblement no hauria estat massa diferent si haguessin estat els perdedors. Entenc la història com uns fets. I el passat, passat està. Actualment la democràcia està més consolidada que no pas la república d'aleshores. Però hi ha en alguns polítics actuals (fins i tot el mateix papa di roma) un llenguatge evocador amb regust de provocador. Uns, no sé si per simples relliscades d'analfabet o per atacs inusuals d'inteligència, com el Corbacho per voler treure'n rèdit electoral. I d'això em queixo. Amb tot el que he sentit i l'edat que tinc, no em fa por el passat sinó el futur. Em fa por que s'imposi tanta mediocritat, falsedat i manca de democràcia. No podem dir que som demòcrates quan censurem les notícies de partits polítics que ens fan competència. Vaig anar a la presentació de Solidaritat a Tarragona, a veure si em convencien, ja fa dies que dubtava. Estava quasi ple i em va impressionar la senzillesa. Se'ns va recordar el fet de l'acusació del New York Times "Army Troglodytes in Spain". El fet de la baixada de les cotitzacions dels principals bancs no el recordava, però la destitució del General "colpista" si. El que volia parar l'estatut amb les armes. Mireu si és senzill, dos no es barallen si un no vol. O sigui que la independència és possible i de manera pacífica. En tinc el convenciment.
Però hi ha molts que faran el que sigui per impedir-ho. També en tinc el convenciment. De moment han començat amb campanyes difamatòries, manipulacions informatives. La lluita per la butaca.  Em va indignar, el dissabte miro les notícies a TV3 i res, ni se'n va parlar. Un acte a Tarragona amb centenars d'assistents i ni s'esmenta. Un passeig del Ribera de  Ciudadanos, per un local buit, amb 4 seguidors, ocupa quasi un minut del noticiari. Vergonya cavallers! vergonya!