Boles de merda

A continuació us enganxo l'article d'avui de l'Enric Vila a "CATALUNYA OBERTA" . Enceto aquest bloc per tal de no emprenyar més al amics de la meva llista de correus amb missatges o notícies que considero interessants. Molts cops  pensem que rebent un email d'un conegut és una mostra d'afecte, que se'n recorda de nosaltres. No ens enganyem. Molts cops estem en una llista àmplia i apareixem més o menys  com a destinataris anònims. En una propera entrada justificaré el títol del bloc i de la web. De moment res més. Article de l'Enric Vila:

Aquest dilluns, Quim Monzó va publicar a La Vanguardia un article sobre les multes lingüístiques que s’ha celebrat molt entre els meus amics i coneguts. Monzó es feia ressò d’un article aparegut a El País, on el director de l’Agència Catalana de Consum, Jordi Anguera, explicava que l’any passat la Generalitat va multar 94 empreses per no etiquetar en castellà.

Monzó resumia l'article i es preguntava què hi tenien a dir els periodistes i polítics suposadament compromesos amb la llibertat lingüística; com és que, en saber-se la notícia, cap dels antifeixistes de postal que corren per Espanya, “tan escassament crítics amb el nazisme i la seva versió cheli que és el franquisme” (boníssima la frase), no havien fotut el crit al cel.

Pel que fa a mi, em pregunto per què la notícia ens ha sonat tan nova després de més 30 anys d’autogovern i de llibertat de premsa. És normal? Hem sentit a parlar tant de les “aberracions totalitàries” del nostre Parlament que trobo que el tema hauria d’estar més mastegat. Doncs resulta que no i que Anguera revelava, per sorpresa de Monzó i meva, que a dia d’avui “hi ha unes 121 lleis estatals que obliguen a l’etiquetatge en castellà.”

Suposo que aquestes 121 lleis cal incloure-les entre les 500 normatives, disposicions i reglaments que la Plataforma per la Llengua diu que imposen l’ús del castellà a Catalunya. Segons la Plataforma, més del 99 per cent de les sancions lingüístiques previstes a Catalunya són per no utilitzar el castellà. També he llegit que no hi ha cap altre país de la Unió Europea amb una llengua pròpia tan parlada com el català que no sigui oficial al seu Estat.

És veritat? A banda de repetir clixés, potser algun diari podria aprofundir en el tema. Si la caverna mediàtica pot generar les "boles de merda" que denúncia Monzó, també és perquè la premsa de Barcelona no fa la seva feina –per dir-ho suau, que tenim memòria senyors. M’agradaria saber quants diners recapta la Generalitat amb les multes lingüístiques a favor del castellà. Quina llei és més rendible, l’espanyola o la catalana? Estaria bé saber-ho, per discutir amb més propietat.

El director de l’Agència Catalana de Consum només especificava en el seu article que l’any passat la Generalitat va posar 94 multes per incomplir la llei lingüística espanyola i 152 per incomplir la catalana. Però, esclar, els números poden ser enganyívols. Vull dir que el plet més famós generat per la llei lingüística catalana és el de la  immobiliària Nevot que va ser multada amb 400 euros, mentre que ara sabem que la Generalitat va multar Ikea amb 8.000 euros per deficiències en l’etiquetatge en castellà.

La diferència és notable i, com deia Monzó, si la multa hagués estat imposada per incomplir la normativa catalana s’hauria muntat un sidral de collons. Jo afegiria que, en aquest cas,  el seu diari hauria sigut el primer a distanciar-se  de les "imposicions" lingüístiques de la Generalitat, com ha fet Montilla a Madrid. En comptes de dedicar unes quantes hores a documentar el tema per presentar-lo amb un mínim d’equanimitat, estic segur que els diaris de Barcelona haurien entrat "en la bola de merda" segregada pel discurs espanyolista  per pura inèrcia i manca d'esprit. Com sempre.

És una llàstima, perquè si la premsa és un pilar tan important de les societats lliures és per la capacitat que té de destinar recursos a emmarcar els debats en el seu context, traient-los del fangar de supersticions i de morralla semàntica que empren els demagogs. Però, esclar, m'oblidava que els grans diaris de Barcelona no tenen clar el seu context, o que bé miren de dissimular-lo per poder sucar de tot arreu.