Les sardanes curtes eren les que es tocaven fa més de dos segles, per les cobles antigues, de tres quartans (tres músics, quatre instruments) si eren de sac de gemecs, tarota, flabiol i tamborí, o amb d'altres variacions però sempre amb un nombre molt reduït d'instrumentistes. Fins a l'aparició de la cobla actual, amb instruments més moderns, i amb uns onze instrumentistes, l'estructura musical de la sardana era d'uns curts i d'uns llargs, més de més curta durada que els actuals. O sigui que aquesta sardana, que ens arriba des del bell mig d'Europa, l'he escoltada dos cops i he pensat de seguida que era una sardana curta i no pas una sardana moderna. Potser hi hagi dues tirades de llargs diferenciats, encara no l'he comptat. Però el més curiós és que hi ha un moment en que tots els instruments de la banda efectuen el típic contrapunt del flabiol, el qual també apareix en dos moments dels llargs com a acompanyament.
L'he trobat a la web independentista, els quals l'han trobat en el bloc del Quico Ventalló i no us poso més enllaços perquè ja semblo una rata de biblioteca. Però el curiós és la possible història: es tracta d'una marxa militar (austro-húngara?)
A MI PRACTICAMENT L ASARDANA NO M'AGRADA PERO EM FASCIN AELS PASSOS QUE FAN EN FI M'HA AGRADAT LA INFORMACIO DE DALT
ResponEliminaNo havia vist el comentari!
ResponEliminaEscolta amic anònim, la sardana és com la tònica. Cal escoltar-la per anar gaudint-la cada cop més.