dimarts, 21 de desembre del 2010

Tintin al Congo (II)


  No recordo les dècades que fa que em van deixar d'agradar els acudits de "negres" i quan sentia alguns amics riure-se'n d'algun, ja començava a pensar, si serien racistes o simplement reien dels jocs de paraules o dels contrassentits dels acudits. En un acudit s'acostuma a voler ridiculitzar alguna cosa. Quan escric això, recordo aquell acudit del confessionari, que diu:-Pare em confesso: sóc un incendiari. I el capellà tot just ho ha escoltat, que veu com li comnencen a pujar les flames per la sotana cap amunt i espolsant-se-les amb les mans, li espeta: -tú lo que ets és un cabró, fill de puta! Gesticulant, l'amic que me'l va explicar, encara em fa riure ara. I no per això penso que tots els capellans siguin uns malparlats, ni uns hipòcrites. És curiós que no crec que hi hagi acudits "de capellans". Però si que sembla ser que ni ha "de monges". S'intenta ridiculitzar un col.lectiu. Per això, si hi ha acudits de negres, és per racisme.  Malgrat haver-me llegit de molt jove quasi tots els llibres de "Tintin", mai se m'acudiria censurar-lo per racista.  He hagut d'agafar el "Tintin al Congo" un altre cop i revisar-lo. Hi he trobat que hi ha "dolents" que són  blancs, que tenien uns aliats en una tribu de negres que lluitaven contra la dominació del blancs. I algun acudit que vol ridiculitzar unes persones que en el context del Congo eren incultes, mandroses o supersticioses, però no pas per ser negres. Sembla ser que la censura que patí ja fa molts anys aquest episodi de Tintin al Congo va consistir en retirar unes vinyetes on s'explica en una "aula" als alumnes amb un mapa de Bèlgica a la Pissarra que aquella "és la seva nació". Això podia ser apologia del colonialisme però no del racisme. Potser el puc creure masclista (són aventures d'una època enfocades principalment a nois) per l'absència de la figura femenina protagonista  en els guions. En alguns potser hi ha un regust d'exaltació individualista. Però demanar la retirada per racisme demostra poca tolerància. Gens d'inteligència.  Existia i existeix el racisme. Però no el podem anar a cercar sota les pedres. Creure que ets millor pel color de la teva pell blanca s'està acabant. El president de la que durant molts anys ha estat la primera potència mundial és negre. Ara, i sempre ha estat així, el que compta són els diners. I quan s'acaba el racisme, això es fa més evident. Sobre el dibuix de dalt de tot, podeu constatar quin fracàs que van tenir els creadors de Tintin, si pretenien perpetuar el racisme, observant actualment, tot caminant per Barcelona, com podreu veure algun turista "negre" arrossegat amb el "taxi-bici" per un jove blanc, del qual ja no podem dir que "treballa com un negre" (dispenseu la reminiscència racista del llenguatge) perquè de fet ja no ha de fer tant esforç com fa uns anys, en tenir alguns un suport elèctric al pedaleig. El metge que va aconseguir fer retirar el  negre del Museu Darder de Banyoles,   va patir els darrers dies de la seva vida un exili per motius econòmics a Cuba. Sembla ser que va quedar a deure 10 milions de pessetes de costes d'algun dels processos judicials que va començar. I "els seus", socialistes, alternatius, etc. el van oblidar temporalment. És trist deixar d'herència un deute pels fills. Em sap realment greu. El Juliol pasat, però, encara li van fer un: "HOMENAJE AL Dr. ALFONSE ARCELIN El hombre que desafio al amo y derrotó al tio tom" No sé si riure o plorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada