Comentari d'un amic

Provant l'enviament de missatges a amics, vaig rebre per email una resposta a l'entrada anterior. Un d'aquests amics, que com jo, vam fer tota l'escolarització primària en castellà.  Com m'ha donat consentiment, i a sobre comparteixo moltes de les seves afirmacions, el publico com a post (en cursiva) passat per un corrector per evitar algunes de les faltes ortogràfiques més elementals.

Amic Jordi

També a casa estem molt decebuts de la política del conseller Maragall.

Molta gent confon els símptomes amb les causes.

Em refereixo al rebuig enquistat envers de l´escola publica i concretament contra els professors.

El que existeixin profes mediocres o desmotivats no és la causa del fracàs escolar.

Al meu entendre això es un símptoma de que els que organitzen el cotarro no saben per on van

Es un símptoma de que els polítics no inverteixen prou en recursos.

Es el resultat de la política de dretes amb la qual sa volgut potenciar la escola privada concertada.

La pallissa moral a la que estan sotmesos els professors de la pública en part es deguda a aquesta aposta , que ja té uns quants anys de l´epoca de Pujol y Cia.

Ara l´escola pública ha quedat totalment desbocada per la crisis.

Ha de admetre a tota la classe mitjana arruïnada que ve de la escola privada,amb lo qual els problemes de recursos es cronifiquen i empitjoren.

Per altre banda la privada concertada es mes competitiva ja que el ratio d´alumnes es inferior i la qualitat pot ser,en línies generals,superior.

Amb lo qual la crisis las ha afavorit.Per compensar la pèrdua d´alumnes apugen els preus

Arriven a una crueltat extrema

Tinc un amic que no ha pogut pagar durant un trimestre la privada concertada

Doncs be,després de 7 anys d´anar hi(tenia 2 fills escolaritzats en aquest centre)l,escola li ha donat un ultimàtum

Això es el que no li puc perdonar a l´esquerra socialdemòcrata en general.

Han fet el paper de bo de la pel·lícula,de conciliadors interclassistes,i al final resulta que li han fet la feina bruta a la dreta,als privilegiats de sempre i uns quants més.

Be potser sigui millor així.

Potser el poble tornara a recuperar la seva consciència de classe.

Els rics mai l'han perdut com podeu veure.

La meritocràcia, competitivitat, l'esforç, etc pels pelagats

Els privilegis (terres, calés, rentes) pels quatre de sempre.

Part de la responsabilitat es nostra, per passius, per escoltar els cants de sirenes, per desclassar-nos, per bledes, per ignorants, per deixar-nos enganyar.(per exemple pel sistema bancari que al llarg dels anys ha suplit la contenció de salaris amb crèdits a baix interès) per entrar a la baralla miserable per els recursos amb els emigrants, etc.
A la foto uns alumnes preparant el fang per a l'assignatura de "treballs manuals", a l'aula de Laboratori-Música-Plàstica-Tallers flexibles.