Internet

No em va sorprendre la decisió de Mubarak de tallar la connexió a internet a tot l'Egipte. Suposo que deuria pensar que era un canal de comunicació, difussió i informació que no estava sota el seu control. Però no crec que pensés que internet era el culpable de la revolta. Internet és una eina, un mitjà, un medi. Està enfonsant la televisió. Quina pena! Fa dies que veig un ciutadà en diferents canals de televisió defensant les seves posicions minoritàries talment com si fos un dels líders més populars de Catalunya. En una d'aquestes cadenes, quasi em cau la cara de vergonya per la falta de pluralitat quan el van entrevistar. En les cadenes de la resta de l'estat és normal intentar donar una imatge tergiversada de Catalunya. Però en una cadena que es diu Catalana em va semblar fins i tot antidemocràtic. Dos dels tertulians eren del PP, un era possiblement de l'extrema dreta i l'altre era un suposat eco-socialista que no el coneixia ni el presentador, defensant les mateixes tesis del PP. En aquest ambient ja us podeu pensar com se'n va sortir el ciutadanu. Com si fós el líder de l'oposició. Només li fa ombra la Camacho, quan parla en castellà. Ara bé d'altres líders amb més representació parlamentària, tal i com m'he queixat en altres posts, ni veure'ls. I si se'ls esmenta és per dir bajanades com la de la jaia:-Volen protagonisme!. Doncs mireu i penseu que passaria si s'emetés per televisió aquesta roda de premsa (i les que vindran).