On vaig dir dic, dic Didac. (mentides electoralistes)

Fa forces dies vaig mantenir un canvi d'impressions amb un company de feina sobre el límit dels 80km/h. En aquell moment estaven recents dues multes per anar a 94 i 96 km/h en un tram de 4 carrils. Era un lloc on, quan estudiava, hi anava cada dia i mai hi havia vist un accident. On, des dels inicis del funcionament d'aquella autopista d'entrada a Barcelona, el límit havia estat de 120km/h. Hi anava poc però em van enxampar sense que ni jo en tingués constància.  En aquell moment les  vaig recórrer  les dues. Tenia la sensació que una d'elles era clarament una estafa. No podia haver estat ni a l'hora que em deien a la multa i aportava un certificat de la feina. La resposta de les "autoritats competents" era precisament que eren "competents" per posar-me la multa. Com si li dius al sabater:-les sabates em fan mal! i ell et contesta:-jo sóc un sabater i no un metge! Tenia la sensació que no s'havien llegit el recurs. Que m'aplicaven una resposta "estandaritzada" per tal de cansar-me. Amb l'emprenyada recent, li vaig dir al meu company que només per aquest fet, ja tenia segur que no votaria res que fes olor de tripartit, podrit. Això darrer, ho pensava però no li vaig dir. Que una cosa que ens fotia molt als catalans és que ens posessin la ma a la butxaca. Li recordava una notícia de l'autovia de Salou on un aparell-ràdar espatllat havia estat multant vehicles durant dos mesos. No vaig llegir la notícia que els retornessin els diners als "estafats" per aquella errada tècnica. Tenia present altres converses on anava jo veient que l'empatia de l'apreciat company, sobre diversos temes d'actualitat s'havia anat fonent, en gran part per la seva seva cega adscripció, quasi sectària diria jo, al proselitisme del tripartit. Amb el temps he anat pensant que per tal d'acontentar els d'iniciativa, i que es poguessin presentar davant dels votants com un "partit que fa coses" els altres socis del tripartit van acceptar aquesta limitació de velocitat. Ara no la volen ni els alcaldes de la zona. Dels arguments que encara ara van repetint incansablement, crec que la contaminació és la mateixa. En alguns casos si el conductor no és massa destre, encara es contamina més amb una marxa inadequada i naturalment, com trigarem més temps en recórrer la mateixa distància, es contamina durant més estona. I dels accidents, les estadístiques ens diuen que en quests punts on hi ha un trànsit de milions de vehicles mensuals, el nombre d'accidents sempre ha estat insignificant. Però on no n'hi ha no en raja, i la inteligència d'alguns líders d'esquerra sembla directament proporcinal a la fe catòlica dels seus votants. Avui escric això perquè he vist una "plataforma per a la creació d'autobhan a les autopistes catalanes i nacionals", al facebook, no té massa seguidors, el títol em sembla un xic confús. Però us faig un resum de la seva justificació i dels objectius:
La gran majoria d'estudis realitzats, demostren que un percentatge molt elevat dels accidents a la xarxa nacional de carreteres, té lloc en trams de carreteres locals, comarcals, etc., és a dir, aquelles les quals no tenen denominació d'Autopista.
D'aquesta manera i tal i com demostren les Autobahn d'Alemanya, no es tracta d'un fet inviable el de no establir velocitat màxima en alguns trams d'autopista sense assumir riscos elevats d'accidents.
Per això volem, l'eliminació de la velocitat màxima en trams d'autopista mínimament segurs.

I ara penso en tots el votants de CIU, recorden la promesa del Mas durant la campanaya?, ara que veuen que iniciativa aplaudeix el govern per no retirar la límitació dels 80 ,  tindran el sentiment de que alguna cosa fa malament CIU quan l'enemic els aplaudeix. Haurà de ser molt llarga la llista de despropòsits?
Les prediccions de futur que he fet no han estat quasi mai exitoses. A veure si avui també m'equivoco: el nou govern continuarà la tasca recaptadora per mitjà de la limitació de velocitat, i a més al ser variables, es farà més difícil d'atendre i de respectar, és a dir hi haurà en principi un augment recaptatiu que afectarà els més despistats. Quan els conductors s'hi hagin acostumat, llavors s'empescaran una altra mesura recaptadora, la gorra reflectant, els calçotets reflectants, per si de cas tens un accident i set cauen els pantalons.  Han d'obtenir els diners que necessiten d'un lloc o altre quan Madrid no els fa ni cas. En les convereses íntimes deuen dir:-i a sobre ens voten! Però no voldria caure en el parany de distreure'm del mal de fons amb aquestes discussions sobre velocitat. El que realment em preocupa en aquests moments és si els funcionaris cobrarem la nòmina de febrer. Tinc present els 200.000 euros l'any que cobrarà l'Aznar com a assessor d'Endesa. llegeixo un article mot interesant del Francesc Sanuy(La porta giratòria), i us en copio uns fragments:
"... ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència. En realitat, de motius per deplorar tota una trajectòria, ja n'hi havia molts abans. En la fastuosa boda celebrada a El Escorial ja es van fer visibles moltes de les connexions: les del gendre i el clan de Valladolid amb els amics del cas Gürtel, les italianes i tantes altres. Probablement, en aquella cerimònia absolutament exagerada, ja es perfilava la creació de l'empresa familiar Famaztella (és a dir, família Aznar-Botella), que l'any 2009 ja va declarar uns beneficis de 445.417 € i 970.000 € en inversions. Tot plegat, segons que sembla, no és incompatible amb els 70.000 € de sou estatal vitalici, escortes, secretària i ajudants. Però és que, a més a més, ha cobrat d'editorial Planeta-Lara 600.000 € per tres llibres en què reclama que als obrers els rebaixin el sou. També cobra del magnat de la premsa d'extrema dreta Rupert Murdoch 220.000 $, més 120.000 en accions. Aquest grup (News Corporation) que controla el Wall Street Journal és tan radical que l'Església anglicana s'ha oposat al seu intent de compra de la British Sky Broadcasting a través del bisbe de Manchester, Nigel McCulloh, membre de la comissió de comunicació de la Cambra dels Lords. Aznar cobra també de la immobiliària nord-americana J.E. Roberts, i del Doheny Global Group, del sector energètic. (la negreta és meva, els votants del PP em recorden els de CIU, la gran majoria són simplement anti-socialistes, anti-comunistes o anti-esquerra en general, el PP i cada cop tinc més clar que CIU també, s'aprofiten del sentiment nacionalista per obtenir vots).
Suposo que als seus sectaris i fidels seguidors tot això els semblarà just. Aquest detractor del "pinganillo" per al català, compta amb una parròquia modèlica. Que no abusi. Al final, l'"avarícia rompe el saco". No he trobat la traducció d'aquest refrany. Però de retruc n'he trobat uns de ben interessants:
En l´hora de la mort, ens sobraran diners i pecats.
L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort.
L'home més ric només té una mortalla.
En el vídeo, després d'un dinar d'amics, sense preocupacions per les multes ni els diners, uns amics i una estona de felicitat, només un acordionista.