Fills de pagès

Tots venim de pagès. Bé, quasi tots. N'hi ha que venen del bruixot de la cova. L'espavilat que no sortia a caçar mamuts. I a sobre es quedava solet amb les dones. Però clar, llavors la descendència també heretava gran part de la inteligència. Cada cop hi hagué més aspirants a bruixot i van començar les lluites pel poder. A mesura que evolucionàvem, l'agricultura esdevingué l'activitat fonamental. Per això dic que quasi tots venim de pagès. En el meu cas, els meus avis paterns i materns ho van ser una gran part de la seva vida laboral. Després emigraren a Barcelona. Aquest arbre te amo, fill. No has d'agafar-ne els fruits, és dura la vida de pagès. Si tots els que passem per aquest camí en prenguéssim una poma, no li'n quedaria res. M'ho inculcava. M'inculcaren un gran respecte per la propietat dels altres. Pels fruits del seu treball.  Hi havia un cert menyspreu pels emigrants que ho pispaven tot, semblava que venien de països on en estar la terra en mans d'uns pocs, estava ben vist fotre'ls tot el possible. Ja de gran he vist nombrosos cops algú que parant el seu vehicle a la vora d'un camp de cirerers, en carregava una bossa de ben bé quatre o cinc quilos. Després es va posar de moda buidar camps sencers de nit. El pagès hi arribava i trobava que ja li havien fet la collita. Ara roben xais, eines, màquines, canonades, tot el que es pot carregar. El camp és gran. I no està vigilat. Fins fa poc anys ni calia. En els darrers vint anys la situació ha empitjorat notablement. Avui, un dels consellers "millors" ha dit: "No calen més Mossos per tenir més seguretat al camp" i "... la bona coordinació entre els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals...."  "... fa que no sigui necessari augmentar el nombre d'agents" Segons el conseller, "...el simple fet d'haver presentat, dijous, el pla contra els robatoris al camp ja actua com a efecte dissuasiu."
Aquest senyor ja em recorda la consellera Tura, referint-se a l'espectacular augment de robatoris en vivendes i xalets amb agressions als propietaris:"...tranquils, que només van a robar en cases molt concretes..." A mi no em va tranquilitzar. Gens. Només pensava en comprar-me una caixa forta per tal que si entraven per equivocació en la meva casa en concret, no em donessin una pallissa per a dir-los on estava una caixa fort que jo no tenia. El problema no s'acabava aquí. Hi hauria de posar alguns bitllets. Si la trobaven buida potser pensarien que era un esquer, i vinga una nova pallissa per dir-los on tenia el gruix de la fortuna. En aquell moment vaig pensar que era una d.m. No ho puc escriure completament per tal que no s'ofengui amb un insult tant gran. Ara penso que el conseller nou dels assumptes del camp no comença amb bon peu. Podria tenir un atac de sinceritat i dir:-no tenim diners per augmentar el nombre d'efectius al camp. Els de l'ex-tripartit callarien. Tampoc en van augmentar la presència. Però no, tot menys la sinceritat. Ens ofereix una notícia que també vol ser tranquilitzadora.(al menys els que viuen a ciutat - el gruix dels votants- potser s'ho creuran i tot!) Ens diu:-els qui viviu al camp estigueu tranquils, només amb la lectura del "Pla contra els Robatoris al Camp" ja desistiran de venir a robar-vos.  Jo crec que amb un  "Pla contra els robatoris al metro" , "Pla contra els robatoris als Joiers", "Pla contra els robatoris al carrer", vaja, encara millor amb un "Pla General contra els Robatoris a Catalunya" acabaríem amb el 80% dels robatoris, els menors. L'altre 20% és el de robatoris majors. I aquest degut a la quantia del robat és més difícil de dissuadir. Una temptació molt gran. Sobretot perquè com a notícia exemplaritzant, el Millet, un lladre confés de milions, encara no ha entrat a la presó.
Sincerament aquest pla és una presa de pèl. No m'imagino el delinqüent llegint el butlletí oficial per tal d'assabentar-se de quins perills l'esperen si no desisteix de la seva actitud. No sé si els pagesos s'ho creuran. Ara que torno a veure en Pep Riera en algun programa per la TV, recordo els anys en que Jordi Pujol semblava que el tenia com un cigró a la sabata. El camp ha canviat molt. La meva filla de 12 anys em va ajudar ahir a fer la salsa dels calçots. Mentre pelàvem les ametlles em diu:-en fan falta més de les rodonetes? Tot seguit reconeix la meva típica cara d'enuig quan ella fa una pífia i intenta rectificar:-Aquestes boletes rodonetes no és tracta una altra espècie d'ametlles? -No, que són avellanes, algun dia t'ensenyaré un avellaner, li he dit.
Vivim a 60 Km de Barcelona i a10 metres del camp, però no semblem venir de família pagesa.  Si oblidem d'on venim potser no sabrem on anar. 
A la foto, un servidor amb un any i mig. La verema a Valls el 1959. El meu germà Joaquim dalt del carro. Carregant el raïm el Josep de "la Torratxa". El meu avi amb samarreta. El "Ciscu" amb el barret posat. Els altres tres no els he reconegut.