Calia fer fora els socialistes!

Quan li vaig comentar que m'havia dit un antic amic, que va votar CIU per fer fora els socialistes, em va afirmar,  amb cara de complicitat, que ell també ho va fer per això.  Un antic votant d'ERC. Aquell que un dia em va dir que havia estripat el carnet. Ara votava en clau negativa. Quina nació! no anirem massa lluny, vaig pensar. Certament, és difícil per a molts votants de CIU, així com de qualsevol altre opció, naturalment, reconèixer que l'has cagat. I si a sobre la formació que has votat ha experimentat un fort augment, quasi una victòria per majoria, sembla que encara tinguis més raó que no pas arguments. Però em costa creure que aquests dos amics, independentistes convençuts, se sentin a gust pensant que ja poden anar esperant 40 anys més a veure l'alliberament del nostre poble. Mireu l'"octaveta" de la foto. En el meu monitor a una resolució de 1024x768 pixels, el tamanys és quasi el real (una quarta part d'un full A-4). La vaig recollir del terra amb 14 anys. Han passat 39 anys,  tal i com hi podeu llegir a la data, i des de la fundació de l'Assemblea de Catalunya, aquest novembre en farà 40 anys. També hi podeu llegir "...COM A VIA PER ARRIBAR AL PLE EXERCICI DEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ".
No és, com deia el parlamentari de CIU que argumentava la posició del bipartit, en la sessió de debat de la proposició de llei sobre la independència, impaciència. No és impaciència, no. A la meva edat, a la nostra edat (incloc els dos amics de qui parlava en començar, un d'ells vint anys més gran que jo) ni tenim impaciència ni estem per romanços. Se'ns va enganyar amb facilitat el 1972, tot just a les acaballes de la dictadura. Fins i tot ens podem permetre el benefici del dubte, potser no era una mentida, potser hi creien realment. Ara no. Ara no és una tàctica, ni una estràtegia. Ara és una vulgar ensarronada que no se la creuen ni ells. Deia ahir  Felip Puig, un dels càrrecs sense càrrec de CIU:"La transició cap al dret a decidir ha començat". Seria creïble si hagués dit que havia començat la transcició cap a la independència. Què vol enganyar  Madrid potser? El govern central, estatal, o nacional espanyol,  com li volgueu dir, sigui del color que sigui, no acceptarà, tolerarà, admetrà, permetrà ni reconeixerà el simple exercici del dret a l'autodeterminació, ni que li diguin el dret a decidir. És un divorci amb totes les de la llei. A ulls de tothom. Ja no val dir una cosa aquí i una altra a Madrid. Votar una cosa aquí i una altra a Madrid. Això ja ho ha fet la banda dels vint-i-cinc i mireu quina ensorrada electoral. I ja veureu a les generals properes. No crec que puguin repetir la campanya de fer por amb el "vindrà la dreta". Ells, a Madrid, han fet el mateix, exactament el mateix que hauria fet la dreta. Xuclar tot el que han pogut. Augmentar-se els sous. Oblidar-se dels problemes de Catalunya, dels problemes, la solució dels quals, deien que anaven a defensar. A les properes eleccions ja no podran enganyar facilment amb el passat. Ja els més espabilats comencen a enganyar amb el futur. Deia la Tura, pocs dies després de criticar a Jordi Pujol la seva posició suposadament independentista, que "ningú vol dependre de ningú" que estan (el PSC) disposats a parlar d'independentisme. Si CIU està disposat a seguir el procés cap al dret a decidir, el PSC, en canvi, més progressistes ells, estan disposats a seguir parlant d'independentisme. Crec que tinc paciència. Molta paciència. Hi ha gent, però, molta gent que comencen a patir. La situació econòmica no ens la resoldrà Madrid. N'és part important i còmplice de la causa. Mentre no arriba el concert, les retallades donen ales al desig d'independència. Encara que les apliquin els gestors de la generalitat, les retallades tenen l'origen a Madrid. "Madrid te da alas".